Barcelona – Stonewall exposició

0
136

Barcelona – Stonewall exposició

Barcelona – Stonewall exposició Fotografía e historia

L’exposició Stonewall-Barcelona és una exposició comissariada pel Centre LGTBI de Barcelona amb la col·laboració dels arxius de l’LGBT Center de Nova York, Colita i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

L’exposició consta de 34 fotos.

Com en la majoria de conquestes de drets socials, aquesta història comença als carrers.

La nit de el 28 de juny de 1969, la policia va fer una batuda a Stonewall Inn, un bar gai de Greenwich Village, a Nova York.

Per primera vegada, un gran nombre de persones es van negar a ser detingudes per la seva orientació sexual i es van encarar als agents.

Els fets de Stonewall van marcar l’inici de la lluita LGTBI, com més tard, a Barcelona, ​​ho faria la primera manifestació de l’Orgull Gai, el 1977, durament atacada per les forces de l’ordre.

L’exposició Barcelona-Stonewall retrata l’inici d’aquesta mobilització i el context polític i social de les protestes a través d’una trentena de fotografies.

ESTUDI VIDAL (Carrer d’en Bosch) De l’19 a el 30 de juny
INAUGURACIÓ: 19 d’juny a les 19h
ORGANITZA: Regidoria de Cultura i Associació LGTBI Gay Sitges Link
HORARIS DE VISITA: divendres 19 de juny: de 19 a 21 h.
dissabte 20 de juny de 12 a 14 i de 19 a 21 h.
diumenge 21 de juny de 12 a 14 i de 19 a 21 h.
Divendres 26 de juny de 19 a 21 h
dissabte 27 de juny de 12 a 14h i de 19 a 21 h.
diumenge 28 de juny de 12 a 14 h.

Galeria Fotogràfica

Barcelona – Stonewall exposició Un viatge d’anada i tornada

La història és ben coneguda: era la matinada del 28 de juny de 1969, havia mort Judy Garland i aquella nit el públic habitual de l’Stonewall Inn volien plànyer-la tranquil·lament.

La policia, però, va fer una de les seves habituals batudes sense saber que aquesta vegada rebrien resposta.

Les assistents del bar van formar barricades i van evitar que els cossos policials s’emportessin les persones detingudes.

Des d’aquell instant i durant les properes nits es va encendre una guspira en forma de disturbis que va donar lloc al que ara coneixem com a moviment LGTBI.

Les fotografies que hi ha recollides en aquesta exposició són una mostra d’aquest inici.

Arrel de la resistència d’aquella nit va sorgir tota una nova generació d’activistes que ja no tenien por d’utilitzar paraules com gai o lesbiana,

i van organitzar-se en associacions com la Gay Liberation Front, la Gay Activists Alliance, les Radical Lesbians o les Street Transvestite Action Revolutionaries.

Aquests grups, juntament amb les associacions que ja existien com la Mattachine Society,

o les Daughters of Bilitis, van decidir convocar una gran marxa per commemorar-ne el primer aniversari.

Ho van anomenar Christopher Street Liberation Day per treure el focus del bar Stonewall que estava controlat per la Màfia

i posar-lo en el moviment LGTB que havia sorgit als carrers de Nova York.

Les fotografies que heu vist són de les primeres Christopher Street Liberation Day que van vessar els carrers de la ciutat amb més de 2.000 persones sortint a manifestar-se.

Ambdues anaven des de Greenwich Village pujant per la sisena avinguda fins a la concentració a Central Park.

Els nous grups apareguts arran de la revolta, amb les vergonyes espolsades i la sensació que ja no hi havia volta enrere,

que havia arribat el moment de conquerir drets civils per les persones LGTB, van començar a sortir al carrer amb més freqüència.

Aprofitant la inèrcia generada amb la primera manifestació pel Christopher Street Liberation Day, van organitzar una manifestació multitudinària a Albany, la capital de l’estat de Nova York.

Una marxa que de nou va aglutinar fins a 3.000 persones on reclamaven el punt i final de les lleis discriminatòries contra les persones LGTB.

Aquells anys es van succeir tot un seguit de protestes, des de les que denunciaven les teràpies reparatives com a violència, les manifestacions contra regidors concrets,

les concentracions per denunciar el paper de la màfia o la discriminació als llocs de treball, fins als ZAPS,

una forma de protesta d’acció directa popularitzada per la GAA (Gay Activists Alliance) que buscava tenir el major ressò mediàtic possible.

Aquestes fotografies són una petita mostra d’alguns d’aquells moments.

La guspira que es va encendre aquella nit del 28 de juny va escampar-se més enllà dels Estats Units.

A Barcelona, el canvi de paradigma del secretisme a la protesta també s’estava cuinant: va començar la publicació de la revista AGHOIS en la clandestinitat i la del fanzine La Sal.

A les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 es va parlar obertament de derogar la llei de perillositat social, Maria Mercè Marçal va publicar Bruixa de Dol i Carme Riera Te Deix Amor La Mar com a Penyora…

L’ambient va començar a escalfar-se fins que el 26 de juny de 1977 el FAGC, amb el suport de la Coordinadora Feminista i altres organitzacions d’esquerres van convocar la primera manifestació obertament LGTB.

Aquella protesta va omplir la Rambla i tot i ser durament reprimida, aquí a Barcelona tampoc hem deixat de sortir al carrer.