Corpus a Sitges

Festa de Corpus a Sitges

El Corpus és una festa molt especial a Sitges. I té el seu propi programa d’actes. Hi ha exposicions de clavells, de Bonsai i Suiseki, el Pregó del Clavell, i concurs d’ornamentació de façanes i balcons.

Encara que el moment més esperat de la festa és el dia de Corpus. Que des de fa uns anys es celebra sempre en diumenge.

Són les catifes de flors confeccionades pels veïns del poble amb pètals de clavells, flor de Sant Joan i altres espècies de flors.

A la tarda la processó del Santíssim Sagrament passarà sobre aquestes obres d’art que adornen els carrers de la processó.

Història del Corpus a Sitges

A Sitges el primer document referent a la celebració de la festivitat del Corpus Christi data del 1358

en un apunt econòmic dels llibres de la Pia Almoina (custodiats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona), que governava Sitges i els seus comptes.

Aquest detall ens indica que mínim des d’aquesta data, a Sitges el dia és festiu

i es deriven certes despeses per a la celebració: “Diyous següent, dia de Corpore Christi…”.

A més a més, aquesta té una continuïtat clara, ja que se segueixen trobant apunts econòmics, pel concepte de la celebració del Corpus, en els anys següents (concretament el 1360, 1371, 1372, 1375 i 1377).

Des d’inicis del segle XVII trobarem abundants referències sobre com es celebrava el Corpus a Sitges,

el primer detall sobre les despeses que destinava el Consell són del 1599.

A partir del 1624 són habituals les referències a la contractació de músics forans que vénen a tocar per Corpus.

Abans del 1635, es funda i constitueix la Confraria del Santíssim Sagrament,

també anomenada de la Minerva, que s’encarregarà juntament amb el Consell de la vila, de l’organització i despeses del Corpus i la seva octava.

El 1647 es documentarà per primera vegada el pas de la Processó pels carrers de la vila i el 1666 la celebració de l’octavari i la processó del cap d’octava.

Aquesta situació suposa que, a més a més de la contractació de músics, també vinguin a Sitges religiosos per oficiar la festivitat,

per exemple, el 1705 un capellà i dos escolans van ser contractats per a les funcions religioses.

No serà fins a la consuetud de 1792 que es trobarà documentada en detall tota la celebració, tant pel seu component litúrgic com lúdic.

Indicant-se com la processó de Corpus passava per tots els carrers de Sitges,

el recorregut de la processó del cap d’octava, i les celebracions nocturnes amb danses, música i lluminàries, que cada dia de l’octavari es feien en un dels carrers de la vila.

El 1814 celebrant el final de la “Guerra del Francès”, es documenta de forma minuciosa tot el seguici d’una processó, que seguirà el model i itinerari de la del Corpus sitgetà.

Documentant-se les enramades, domassos als balcons, altars en el recorregut

i les primeres referències a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i per tant aplicant els canvis postprohibicions de Carles III.

La celebració seguirà creixent en el conjunt d’actes que l’embolcallen i amb una vessant més festiva.

Des de l’estrena dels gegants moros d’en Querol, 1845, que sortiran per Corpus

i es crearà el que serà la seva primera sortida de l’any, la de la vigília, que es mantindrà de forma ininterrompuda fins avui en dia.

En aquests mateixos anys, la Confraria de la Minerva estrenava un nou penó brodat en or,

i que des del 1854 fins a l’actualitat ocupa una posició preferent en el seguici, precedint el pas de la custòdia.

Des del 1912, els portants d’aquest penó (pendonista i cordonistes) deixaran de ser exclusivament el clavari i administradors de la confraria,

i s’elegirà cada any un pendonista que assignarà dos cordonistes que l’acompanyin.

S’anirà conformant ,doncs, tota l’estructura del corpus vuitcentista a Sitges des de mitjans del segle XIX.

Així tenim que el primer setmanari sitgetà, la Revista Suburense del 1877,

ja indica tota l’estructura de celebració de la festa: sortida dels gegants la vigília, Ofici solemníssim, catifes i altars en els carrers

esperant el pas de la Processó de Corpus encapçalada pels gegants i posterior seguici religiós, festes de barri i processó del cap d’Octava.

La celebració del Corpus sitgetà quedarà immortalitzada en el temps el 1887,

moment en què un dels fundadors de l’escola luminista sitgetana, el pintor Arcadi Mas i Fondevila, recrearà amb absoluta precisió el moment del pas de la processó de Corpus pel carrer Parellades.