La saviesa popular ens diu que la setmana dels barbuts és la setmana més freda de l’any, igual que a l’estiu trobem la canícula com a període més càlid de l’any. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d’aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maür, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.
Un cop més, la tradició popular té un fons de certesa i per aquesta raó arriba als nostres dies, i aquesta n’és una: des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el mes més fred de l’any.
La saviesa popular acumula les experiències de generacions i generacions durant centenars d’any. Les seves vivències i l’entorn cristià, amb la coincidència de tot un reguitzell de sants barbuts, han donat peu a aquesta associació.
Ara bé, a títol meteorològic, el temps que realment s’acaba tenint cada any pot ser un altre pal de paller. Tot i això, és molt probable que la setmana sigui la més freda i faci honor als barbuts.
Deixant volar una mica més la imaginació, i una vegada tenim justificat el fred de la setmana dels barbuts, també es diu que els nascuts en aquest període són peluts i tenen mal geni.
Dites populars relacionades
– La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.
– Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
– Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
– Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.
– Per Sant Antoni fa un fred del dimoni.
– Per Sant Sebastià,fa un fred que no es pot aguantar.
– Quan venen els tres barbuts, sant Pau Ermità, sant Maur i sant Antoni Abat, venen els freds cascarruts.
– Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou.
– Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n’omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.
