Crònica del debat participatiu per definir les preguntes del bloc sobre municipalisme

0
619

Crònica del debat participatiu per definir les preguntes del bloc sobre municipalisme

Crònica del debat participatiu per definir les preguntes del bloc sobre municipalisme

26M HO TORNEM A FER

Referèndum sobre el Procés Constituent

L’Ateneu Popular i el CDR de Sitges varen organitzar aquest dissabte dues sessions de debat sobre el Procés Constituent. La iniciativa s’havia difòs profusament per les xarxes socials i també es podien veure nombrosos cartells anunciant els debats pel centre de la vila.

Tots els sitgetans i sitgetanes de qualsevol nacionalitat a partir de 16 anys estan cridats a participar al referèndum sobre el procés constituent el proper 26 de maig. Els punts de votació seran l’Ateneu Popular al carrer del Sol nº2 i el local d’Esquerra Republicana de Catalunya al local nº 35 del centre comercial Oasi. L’horari de votació serà des de les 9 del matí fins a les 8 de la tarda.

Pel matí, al Palau del Rei Moro, es va explicar la iniciativa de fer un referèndum sobre el procés constituent aquest diumenge coincidint amb el 26M. Els assitents varen mostrar molt interès en l’origen de la iniciativa i de quins suports hi havia per part de les diverses organitzacions que volen impulsar el procés constituent. El referèndum s’havia proposat inicialment per CDR Catalunya per al conjunt del territori tant a les seves xarxes com a través dels mitjans de comunicació.. Però davant l’escassa mobilització que es detectava a la població, el CDR Catalunya va comunicar que posposaven el referèndum per una altra data encara sense concretar. El CDR de Sitges, conscient que la vila ha estat pionera en el passat en processos participatius, i amb el suport d’altres entitats com: l’Ateneu Popular, partits independentistes, l’entitat Procés Constituent i Constituents per la Ruptura; va optar però per fer seva la proposta de CDR Catalunya i proposa que el referèndum a Sitges serveixi d’exemple, emulant el que va representar el referèndum del 2009 sobre la independència a Arenys de Munt.

A la sessió es va informar dels avenços que s’estaven produint entre les diferents entitats que volen impulsar el procés constituent de la república catalana en matèria d’acords sobre el moment d’iniciar el procés constituent i de quina manera s’ha de dur a terme. Existeix un acord de mínims entre les entitats de la societat civil que s’han organitzat al voltant de l’anomenada Taula pel Debat Constituent. La feina s’està duent a terme de manera necessàriament discreta però no és en absolut secreta. Expliquen que el projecte és molt ambiciós i que per això cal cercar la complicitat i la participació de moltes més entitats i associacions. Però que prioritzen consensuar primer uns paràmetres bàsics amb el Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.Les assistents varen ressaltar l’alta proporció de dones assitents a la sessió informativa. I és que, pel que sembla, aquest és un tret subtil però molt diferencial del procès constituent. La perspectiva de les dones envers la situació nacional i social fa que vegin com a especialment important el procés constituent com a forma de lluita per poder transformar el país i millorar tot allò que falla. Cal doncs, trobar la manera d’explicar també a la població masculina la importancia i els avantatges d’exercir la lluita per l’emancipació nacional impulsant el procés constituent, cercant i creant espais de trobada, informació, debat i decisió per l’empoderament ciutadà.A les explicacions de les preguntes sobre els dos primers blocs de preguntes del referèndum es va posar l’accent sobre la necessitat de que la gent entengui el procés constituent com una part integral del procés d’emancipació de Catalunya, ja que aquest passa per tombar les estructures de poder vinculades al Règim del ’78 (també a Catalunya). I que si en el moment de fer efectiva la independència, no hi ha un moviment d’empoderament de la gent prou ferm i vehiculat a través del procés constituent, no es podrà evitar que aquestes estructures de poder vinculades al Règim del ’78 es perpetuïn en la nova República Catalana, frustrant així un dels principals objectius de la població que recolza el moviment independentista. Els assistents varen coincidir en la idea que la independència de Catalunya no és un objectiu en sí mateix, sinó un mitjà per al progrés social de la població catalana; i que no s’ha de perdre de vista aquest objectiu.També es va ressaltar la importància que té que la gent interioritzi la necessitat de participar en el procés constituent aportant i fent valer les seves idees sobre la construcció de la República. Enlloc de deixar aquesta feina en mans d’un grapat de persones que no se sap exactament a quins interessos obeeixen.Per la tarda, la convocatòria s’havia fixat a l’edifici Miramar. Els assistents a aquesta sessió havien de debatre i decidir les dues preguntes que s’inclouran a la butlleta del referèndum en el “bloc sobre municipalisme”. Primer es va explicar que aquest bloc consistia en un exemple pràctic del model de democràcia participativa que es vol impulsar per al procés constituent. I que en la mesura que la legitimació del procés constituent ha de sorgir de la gent i no de les institucions, és desitjable una àmplia participació que legitimi els resultats.Els participants podien proposar tota mena de preguntes que tinguéssin a veure amb la vida i el desenvolupament de la vila. Es temes proposats pels assistents varen ser, per ordre de preferència i interès (atenent a la possibilitat d’incidència des del municipi):

  • El model turístic.
  • El problema d’accés a l’habitatge.
  • Els accessos a la vila en transport públic.
  • Els problemes associats a la neteja dels carrers, la recollida d’escombraries i l’estat i usabilitat dels contenidors.
  • L’evolució de les platges.
  • El servei d’urgències mèdiques al CAP i l’obertura de les farmàcies 24h.
  • Les escales mecàniques del pas sota la via.
  • La necessitat de reforçar la Policia Municipal.
  • Els problemes d’incivisme.
  • El problema del fenòmen Top Manta.
  • La situació dels establiments situats en domini públic marítim-terrestre sense concessió administrativa vigent.

En el moment de plantejar-se cadascun dels temes els assistents varen argumentar perquè consideraven que eren rellevants per la vila.Com que en el bloc sobre municipalisme del referèndum sobre el procés constituent proposat pels CDR només hi havia espai per dues preguntes, els assistents varen debatre en profunditat els dos temes que suscitaven més interès.

cdr sitges

El primer dels temes tractats, el de l’habitatge, va incloure un anàlisi des de diferents vessants. Els assistents manifestaven una percepció d’alarma respecte la incidència que tenia l’existència de pisos destinats exclusivament al lloguer turístic en el model de desenvolupament urbanístic de la vila, tant dels nous barris com dels ja existents; i la manca de control per part de l’administració. Un altre vessant analitzat va ser el del mercat de pisos de lloguer per a ús no turístic. I finalment el tercer vessant analitzat va ser el dels habitatges destinats a segona residència. Pel que fa als pisos destinats a lloguer turístic, els assistents coincidien en la necessitat de plantejar mesures adreçades a revertir els efectes de la manca de control durant tots els anys anteriors per part de l’administració municipal. Les mesures proposades són:

  • Limitar retroactivament la duració de les llicències de pisos turístics; doncs el model de llicència sense limitació temporal es va establir en un moment en que no s’havien percebut els efectes perniciosos que podia tenir la manca de control sobre els pisos de lloguer turístic.
  • Aplicar una taxa periòdica. Aquesta proposta també neix de la crítica al model actual. Donat que no té sentit que la titularitat d’una llicència que està limitada en número i per tant no la poden tenir tots els sitgetans, estigui tan poc taxada.
  • Controlar l’activitat real dels pisos amb o sense llicència. És necessari el control de l’activitat dels habitatges de lloguer turístic donat l’evident impacte que està generant en el mercat de l’habitatge a Sitges. La deixadesa de funcions de l’ajuntament en aquest sentit no s’hauria de produir. Sobretot si es finança la funció de control amb l’establiment de la taxa periòdica proposada en el punt anterior.
  • Concedir-les només per als habitatges de primera vivenda. Aquesta proposta recupera l’origen genuí de la pràctica a Sitges de llogar els pisos en temporada turística.

Pel que fa al mercat d’habitatges de lloguer, es proposa crear i promoure un parc públic de vivendes de lloguer. Amb aquesta proposta es planteja la necessitat de que l’ajuntament adopti un rol amb polítiques actives per incidir en el mercat d’habitatges de lloguer. I finalment, pel que fa als habitatges de segona residència, es proposa aplicar un recàrrec impositiu als habitatges que no tenen gent empadronada en virtut de que generen un cost d’oportunitat. Aquesta mesura parteix de la reflexió que l’habitatge té consideració de dret fonamental i que la disponibilitat de sòl destinat a l’habitatge és un bé necessàriament limitat i escàs. Per tant, aquells pisos que no estiguin destinats a primera vivenda generen un cost d’oportunitat per que no poden ser utilitzats com a primera vivenda per altres persones. En una situació d’escassetat d’habitatge residencial, l’existència de pisos que no estàn destinats a primera vivenda fa que la relació entre oferta i demanda es vegi alterada empenyent els preus dels habitatges a l’alça. El cost d’oportunitat, però no es queda només aquí. Doncs la contribució potencial al PIB de Sitges dels residents serà en general superior que la dels no residents.

L’altre tema tractat en més profunditat va ser el del model turístic de Sitges. Els assistents manifestaven una profunda procupació per la degradació de la qualitat del turisme a Sitges. I centraven la responsabilitat d’aquesta degradació en el biaix de les iniciatives de promoció turística per part de l’ajuntament i altres pràctiques que també s’havien referit en la presentació del tema sobre l’incivisme. Finalment les propostes que s’inclouen a la papereta són: Millorar la transparència i control en la concessió i gestió de les activitats que es desenvolpuen a la vila, les activitats de promoció turística i els esdeveniments. L’objectiu d’aquesta proposta seria introduir mesures per garantir el bon desenvolupament i la qualitat de totes les activitats en que hi intervé l’ajuntament d’alguna manera. Promoure mesures per que els beneficis de l’activitat turística reverteixin en el benestar dels treballadors com:

  • Garantir que tots els treballadors del sector estuiguin amb conveni laboral del sector.
  • Promoure millores d’aquests convenis laborals.
  • Promoure iniciatives com Sitges BEST.

papereta

 

 

 

 

 

 

Aquestes propostes venen motivades per la constatació de la necessitat de socialitzar els beneficis de la principal activitat econòmica de la vila. Ja que com més socialitzats estiguin els beneficis, més implicació hi haurà per part dels sitgetans de cuidar d’aquest sector econòmic. La darrera de les mesures proposades va ser fer un estudi de valoració de les externalitats associades al turisme actual a Sitges i aplicar mesures correctives. Es va defugir del concepte de turisme low cost, ja que pot tenir consideracions poc objectives. Però en general es fa la reflexió de que la qualitat de l’activitat turística no necessàriament es mesura pel preu que paga el turista, sinó per les externalitats econòmiques que genera l’activitat turística. Aquestes externalitats econòmiques poden ser positives, negatives o ambdues alhora. Normalment, alhora d’analitzar una activitat turística, se sol posar el focus en les externalitats positives i s’infravaloren les negatives. Els assistents al debat coincideixen en la necessitat de fer un estudi profund sobre les externalitats de totes les activitats amb component turística que es desenvolupen a Sitges per poder fer un anàlisi més objectiu i així poder aplicar mesures correctores.