05/09/2014
Sitges prepara una Diada històrica i Programa Diada Sitges 2014
Galeria Fotogràfica de la Diada a Sitges
L’Ajuntament de Sitges convida totes les entitats, associacions i persones a títol individual a participar en la tradicional Ofrena Floral. L’acte tindrà lloc a les 11 hores a la plaça de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Sitges organitza els actes institucionals que se celebren amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Un any més, l’acte central tindrà lloc a les 11h a la plaça de l’Ajuntament on hi estan convidades totes les associacions, entitats, partits polítics i persones a títol individual.
L’acte començarà amb la hissada de la bandera i el Cant de la Senyera, després parlarà el president de la comissió del Tricentenari a Sitges, Marçal Sintes i es faran les ofrenes florals davant de l’estàtua del Dr. Robert. Posteriorment, l’ANC lliurarà al Batlle els documents de compromís amb la consulta del 9N de les entitats de la vila i càrrecs electes municipals. Finalment, el Batlle de Sitges, Miquel Forns, farà el discurs de cloenda de la Diada que posarà el punt i final amb el Cant dels Segadors, a càrrec de l’Escola de Grallers de Sitges, i el pilar de la Colla Jove de Castellers de Sitges. En acabar, es farà la inauguració dels plafons ceràmics que assenyalaran els llocs de memòria més emblemàtics del Tricentenari a Sitges que són la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, la Torre Verdesca i la Fragata
La Diada Nacional de Catalunya tindrà aquest any un simbolisme especial. L’Alcalde de Sitges ha fet una crida a entitats i associacions de la vila a través d’una carta de compromisos a explicitar el suport i la disposició a cooperar en l’organització de la consulta el proper dia 9 de novembre. Miquel Forns explica que “estem a les portes de la consulta que ha de determinar si Catalunya esdevé un país lliure i sobirà i per aquest motiu ens cal, ara més que mai, el suport i la col·laboració de tota la societat”.
Assaig de la V a Sitges pel dia de la diada a Barcelona
Programa de la celebració Institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Ofrena floral de particulars, entitats, associacions, partits polítics i Ajuntament davant del monument del Dr. Robert. Programa:
– Hissada de la bandera i Cant de la Senyera
– Discurs de cloenda de la Comissió del Tricentenari a Sitges, a càrrec del president de la Comissió, Marçal Sintes
– Ofrenes florals
– Lliurament al Batlle, per part de l’ANC, dels documents de compromís amb la consulta del 9N de les entitats de la vila i càrrecs electes municipals. Es penjarà a la muralla de La Fragata l’estelada gegant.
– Discurs de l’Alcalde de Sitges, Miquel Forns i Fusté
– Cant Els Segadors a càrrec de l’Escola de Grallers de Sitges i pilar de la Colla Jove de Castellers de Sitges
– Llocs de Memòria del Tricentenari a Sitges. Inauguració dels plafons ceràmics que assenyalaran els indrets de memòria més emblemàtics del Tricentenari a Sitges, a l’Església, la Torre Verdesca i la Fragata. Plaça de l’Ajuntament, a les 11 hores
Discurs de l’Alcalde de Sitges
Diada Nacional de Catalunya
Miquel Forns i Fusté
Sitges, 11 de Setembre de 2014
Bon dia a tothom i bona Diada Nacional.
Regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent
Comissió del Tricentenari i comissions municipals
Assemblea Nacional Catalana
Òmnium Cultural
Colla Jove de Castellers de Sitges
Escola de Grallers de Sitges
Entitats, associacions de veïns, col·lectius i clubs esportius de tot el municipi
Sitgetanes, sitgetans
Compatriotes,
Diu el lema del Tricentenari:LA HISTÒRIA ENS CONVOCA… ÉREM, SOM, SEREM.
Efectivament, la història ens convoca aquest 11 de setembre de 2014, just 300 anys després de la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques, quan tants pobles, viles i ciutats del país havien caigut dies i mesos abans.
Sitges i la comarca havien caigut un any abans, el 27 de juliol de 1713. Precisament avui, en acabar aquest acte institucional, inaugurarem, en diversos punts del casc antic de la vila, les plaques commemoratives que ens recordaran fets en els indrets on van succeir, evocant tant la Guerra de Successió com la Guerra dels Segadors.
La història ens convoca. Però no ens convoca perquè sí.
Els catalans i les catalanes de 1714 van veure i patir perdre les llibertats que l’ordenament polític i jurídic català els oferia, s’aboliren les institucions d’autogovern, s’establí la centralització i l’absolutisme monàrquic i es prohibí la llengua catalana. Es va perdre el control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi de la nació catalana.
Es va perseguirla nació. I, el que és més greu, es varen perseguir les persones. Les catalanes i els catalans van sofrir repressió, destrucció i desolació. I les seves llibertats individuals foren seriosament coartades –com la mateixa garantia processal que, independentment de la seva escala social, deixava clar que cap persona podia ser empresonada sense que un jutge ho dictaminés- o el dret de reparació davant un dany fet per l’administració pública o la inviolabilitat del domicili i dela correspondència. Dretspersonals i drets col·lectius perseguits.
300 anys després de tanta animadversió, aquest 2014 vivim en democràcia. Però el poble de Catalunya no en té prou. I per això vivim una de les cruïlles més transcendentals del rumb de la nostra història.
Volem que tots els catalans i catalanes, sense cap distinció d’origen, llengua, ideologia i orientació, no se sentin menystinguts en cap dels seus projectes personals i col·lectius. Volem que la nació plena pugui respondre a cadascuna de les seves il·lusions. Volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió. Volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.
La voluntat de la majoria de catalans ens ha portat a un moment en que volem fer un exercici de radicalitat democràtica. Un exercici de sobirania. Volem que la paraula, el debat i el vot siguin fonamentals. I que siguin fonamentals per aconseguir tenir més capacitat de decisió.
El passat mes de juny vaig tenir l’oportunitat, com a batlle de Sitges, de poder expressar-li això mateix, i de manera personal, cara a cara, al president del govern espanyol Mariano Rajoy. I ho vaig fer amb l’exemple de la particular situació de la població d’origen estranger del nostre municipi.
Molts dels sitgetans provinents dela Gran Bretanyano entenen com el primer ministre britànic Cameron i el primer ministre escocès Salmond han entat capaços de posar-se d’acord amb una consulta sobre el futur polític d’Escòcia, i que aquí això no sigui possible, quan el marc democràtic i polític general és el mateix: el dela Unió Europea.
No entenen com l’acord polític ha permès la transferència de la competència a Escòcia per poder convocar el referèndum vinculant que es celebrarà el proper 18 de setembre, després de la petició del parlament escocès, i que això aquí no sigui possible.
El president Rajoy em va dir que la Constitució espanyola i la legalitat espanyola vigents no ho permetien. I jo li vaig contestar que, el Parlament de Catalunya sí que ho creia possible, i que, si la presidència del govern d’Espanya considerava que la legislació no ho admetia, que fes el possible a nivell polític per canviar aquesta legalitat actual per impulsar-ho, com havien fet a Escòcia … que vivíem en democràcia i que només era una qüestió de voluntat política.
I d’això es tracta. De voluntat política perquè la voluntat popular ja ha empès i empeny el procés.
Dear scotish of Sitges.
Proud of celebrate with you this important day for Catalonia.
I just want to say, good luck next week in your important date for the Scotland futur.
En una democràcia del segle XXI ningú entén que no puguem votar, quan el vot és l’expressió màxima de la democràcia.
I quan ens diuen que això és inconstitucional, cal recordar dues coses:
Primera.- Que la nació i la voluntat de les persones està per damunt de les lleis, i que, per tant, aquestes lleis són modificables. S’han d’adaptar als temps i a les demandes de la ciutadania.
I segona.- Que la història avala el nostre fet d’existir com a poble i el desig d’autogovernar-nos. Fins al punt quela mateixa Generalitatde Catalunya contemporània és una institució recuperada abans de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978. O sigui, que la Generalitat actual –l’autogovern- és anterior a la Constitució espanyola vigent.
Per tant, aquest matí de la Diada aquí a Sitges, com en tants altres lloc i indrets del país –i com a la tarda passarà a la capital de Catalunya, a Barcelona, on una gernació clamarà que ARA ÉS L’HORA-, ens comprometem amb la consulta del 9 de novembre. Volem votar. Volem decidir i construir el nostre futur com a poble.
I ho volem fer amb tothom. Amb tots els catalans i les catalanes. Sense cap diferència. Amb els que votaran que SÍ a la doble pregunta, amb els que votaran que NO … amb tothom. Perquè som un sol poble, i mai hem fet diferències. I Catalunya, passi el que passi, es continuarà construint dia a dia amb tota la seva gent, sense cap distinció. La unitat de la societat, la unitat de la política, però sobre tot la unitat d’un sol poble.
Volem decidir lliurement el nostre futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones dela nació. Perfer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s’ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Aquest pas és imprescindible.
Anit, per primera vegada, un president de la Generalitat en actiu era al Fossar de les Moreres, en aquesta vigília i Diada històrica. Al fossar, els versos ens diuen que: “ … no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor”.
Quan tots treballem per l’objectiu de la llibertat de la nació i per la justícia social, no n’hi ha pas de traïdors. Perquè no es poden considerar traïdors als que no es rendeixen en l’ideal de deixar pels nostres fills, néts i pels que vindran darrera, un país lliure i millor.
Visca Catalunya!
