Dibuixant el nou fantàstic

0
57

Dibuixant el nou fantàstic

Dibuixant el nou fantàstic: EL DESCENS ESCABRÓS CAP A ‘EL HOYO’ I EL VIATGE D’AYAHUASCA FINS LA ‘LUZ’, DOS BRILLANTS DEBUTS A COMPETICIÓ OFICIAL

‘Bacurau’, ‘Adoration’, ‘Corporate Animals’ i ‘Daniel Isn’t Real’, entre les sorpreses destacades de la Secció Oficial Fantàstic a competició

Avui s’ha celebrat al Sitges Film Hub la tercera edició de Taboo’ks,

la iniciativa del Festival que busca acostar la literatura i el cinema fantàstic

Sitges 2019 ha tret fum en una sisena jornada de dimarts amb les projeccions i estrenes en Secció Oficial Fantàstic a competició

que han sorprès i animat el públic del Festival.

Des del vibrant últim passi de Daniel Isn’t Real, la guanyadora del Premi del Jurat al passat Festival de Cannes, Bacurau,

o la hilarant Corporate Animals amb Demi Moore, i acabant amb l’arribada d’Adoration, la cinta de culte del realitzador ben conegut de Sitges, Fabrice Du Welz.

Dues persones per nivell.

Un número desconegut de nivells.

Una plataforma amb menjar per a tots ells.

Ets dels que pensen massa quan estan a dalt?

O dels que no tenen coratge quan estan a baix?

D’aquesta manera tan inquietant es presenta el thriller El hoyo, el debut en el llargmetratge de Galder Gaztelu-Urrutia,

una de les grans sorpreses de producció espanyola de l’any i una de les cinc òperes primes presentades en secció oficial a competició a Sitges 2019.

Gaztelu-Urrutia fa una escabrosa i contundent crítica social apostant per una ciència-ficció cerebral,

distòpica però gràfica i violenta que ha seduït ja a festivals com Toronto o Fantastic Fest.

La première europea ha estat aquesta tarda a Sitges 2019, amb catifa vermella inclosa,

per on s’ha pogut veure al director acompanyat d’Ivan Massagué, Antonia San Juan, Alexandra Masangkai i Emilio Buale, intèrprets de la pel·lícula.

En roda de premsa al matí, juntament amb l’actor Zorion Eguileor, el guionista David Desola i el productor de la pel·lícula, Carlos Juárez, han parlat de tots els detalls del film.

Galder Gaztelu-Urrutia ha començat amb un missatge clar:

“M’agrada dir que és un thriller de ciència-ficció amb missatge, i no a l’inrevés.

Les pel·lícules amb només missatge em suggereixen avorriment.

Amb aquesta història teníem clar que no havíem de ser doctrinaris ni donar lliçons a ningú.

Per això la idea va ser portar-la cap al thriller, amb un punt oníric i fosc que es pugui entendre a tot arreu, com ha passat a Toronto i Austin”.

Sobre el recorregut del film, el productor Carlos Juárez ha parlat sobre l’aliança amb Netflix.

“El hoyo ha estat finançada amb diners públics, però hem arribat a una aliança amb Netflix

després que veiessin la peça a Toronto perquè a continuació de la seva estrena a sales al novembre-desembre, la plataforma l’ofereixi a nivell mundial”.

L’actriu Antonia San Juan ha explicat que feia 14 anys que no feia cinema perquè estava molt ocupada en projectes de teatre i televisió.

“Vaig acceptar el paper perquè em va encantar el guió i la història i em venia de gust tornar a fer cinema a Espanya.

El teatre és com el marit i el cinema com l’amant que va i ve”.

Les 11 del matí ha estat l’hora escollida per inaugurar a l’Industry Hub Talks la tercera edició de Taboo’ks,

la iniciativa del Festival que busca acostar la literatura i el cinema fantàstic, escollint quatre obres literàries i un study-case d’un projecte en vies d’adaptació.

La guionista Nicole Perlman, responsable de les adaptacions de Guardianes de la Galaxia (James Gunn, 2014)

i Capitana Marvel (Anna Boden i Ryan Fleck, 2019), ha estat la convidada especial encarregada d’obrir l’acte

amb una xerrada sobre el procés d’adaptació del còmic al cinema amb un Q&A posterior amb tots els assistents.

Tot seguit s’ha celebrat amb gran assistència la taula rodona “From Books to Movies: Film Festivals as Matchmakers”,

una trobada amb els principals responsables dels programes d’adaptacions del llibre a la pantalla amb Nathalie Piaskowski (Festival de Cannes),

Chiara Marin (La Biennale di Venezia) i Mònica Garcia (Sitges) i moderada per Elena Neira.

Després del descans s’han celebrat les presentacions dels quatre projectes seleccionats:

Iménez de Luis Noriega, L’últim esmolet d’Aniol Florensa, Els àngels ens miren de Marc Pastor i Rojo, una trilogia de novel·les vampíriques de Carlos Sisí (Los caminantes), publicada per Ediciones Minotauro.

La jornada ha finalitzat amb la presentació de l’study-case “L’altre costat del mirall: adaptacions screen-to-book” feta per Francisco Javier Sanz Grajera, director de l’agència literària del Grupo Planeta, que ha tractat casos contraris:

productes audiovisuals que es duen al paper, i que ha explicat amb exemples gràcies a l’acord que Planeta ha negociat amb Netflix.

El cinema fantàstic llatinoamericà també està brillant a la 52a edició del Festival

amb els millors títols de la temporada.

Avui és el torn de la colombiana Luz, l’òpera prima del director i guionista Juan Diego Escobar Alzate, que s’endinsa en una comunitat que viu a les muntanyes i espera un nou messies.

Definida pel seu mateix director com un encreuament entre drama i pel·lícula de l’oest amb elements de terror,

Luz ens arrossega cap a un univers aliè, recòndit, on les nostres pròpies concepcions sobre la moral i la fe seran posades a prova,

en una atmosfera que bascula constantment entre la intimitat,

les converses murmurades entre les tres germanastres i l’amenaça que representa la vigilància constant d’El Senyor.

En roda de premsa aquest matí, amb el director Juan Diego Escobar,

l’actriu Yuri Vargas i els actors Conrado Osorio i Jim Muñoz, i el productor Andrés Gómez han parlat de la pel·lícula

que es va estrenar ahir a la nit a l’Auditori i que aquest matí s’ha projectat en segon passi al Cinema Prado.

Un director, Juan Diego Escobar, que ha mostrat des de l’inici de la roda de premsa l’emoció i l’agraïment d’haver estat seleccionat en Secció Oficial Fantàstic a competició:

“Ho he dit des del primer dia: sóc un geek del gènere fantàstic.

Jo mai he somiat amb Òscars ni Sundance, jo sempre he somiat amb Sitges

i aquí estem”. La “visió” de Luz, segons el director, va sortir d’un “viatge d’ayahuasca”.

“Luz és una oda al Déu d’Spinoza, no de creure o no creure, sinó en un Déu que està a tot arreu.

L’art és per sanar i amb aquesta història vaig poder sanar el dolor que tenia en termes religiosos”.

A més de la part espiritual de la pel·lícula, Escobar ha volgut remarcar

les dificultats de finançament i producció del cinema llatinoamericà

i més en el cas d’un projecte com el seu, un pel·lícula de gènere, intel·lectual, molt poc comercial.

En aquest sentit, l’actriu Yuri Vargas ha destacat la importància de projectes com aquest per consolidar un cinema colombià de gènere de qualitat que sovint costa distribuir i estrenar a l’exterior.