L’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla
L’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla és la parroquial de la ciutat de Sitges, edificada al segle XVII amb nombroses modificacions posteriors. La seva silueta asimètrica, sobre un turó que presideix la platja, és una de les imatges més característiques de la vila de Sitges.
Es tracta d’un temple barroc de tres naus amb volta de mig punt reforçada per nervadures. Aquesta església és del segle XVII, i se situa en el mateix lloc que ja havia acollit dues esglésies anteriors, una romànica i una altra gòtica (del 1322), poc documentades per la pèrdua de la documentació anterior al segle XVII. La construcció es va iniciar en 1665 i l’església va ser beneïda el 18 de juliol de 1672. Un dels dos campanars, la «torre del comunidor», és dos anys posterior, el 1868 es van posar les campanes i el rellotge de la vila, un vegada enderrocada l’antiga «torre de les hores» del carrer major. Al segle XIX es van fer novament obres d’importància: entre 1854 i 1856 es va construir la capella del Santíssim i en 1868 es va reformar el segon campanar, de planta octogonal.
L’església conserva diversos retaules. En primer lloc, la part central del retaule renaixentista (1499) de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra del pintor napolità Nicolau de Credença. Aquest fragment és el que queda de la taula central i representa els sants patrons de la vila; arran de la construcció de l’església gòtica, va ser traslladat al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, d’on va tornar el 1939 per a ser instal·lat després de l’altar (estudi realitzat per la historiadora de l’art Isabel Coll i Mirabent, consulteu l’apartat de Bibliografia). El retaule del Roser és renaixentista, i els altres retaules són barrocs.
Sota el cor es conserven dos sepulcres gòtics dels anys 1317 i 1322, amb les restes de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs. El baptisteri i la capella lateral -dedicada a la Verge de Montserrat- mostren pintures de Pere Pruna. Entre 1950 i 1951, l’arquitecte Francesc Folguera va realitzar obres al cimbori i l’altar mayor.1
A part de la nau i el creuer del temple, cal esmentar dues capelles del segle XIX annexes: la de l’Ecce Homo i la del Santíssim (aquesta amb pintures modernes de Darius Vilàs, que també va pintar el presbiteri, tot per encàrrec del filantrop americà Charles Deering). Per la sagristia es pot accedir a la capella de la Mare de Déu dels Dolors.
Retaules
A l’interior
Els retaules barrocs de l’església han estat especialment estudiats per Isabel Coll. Ocupen les capelles laterals al costat de la nau principal de l’església, amb l’excepció del retaule dels Dolors, al costat dret del travesser del temple. A la part esquerra de l’església, mirant a l’altar, es troben les capelles del Remei, de Sant Elm i de Sant Pere. A la dreta, la Immaculada i el Rosari.
Retaule del Roser
El retaule del Roser és el més antic dels conservats a la parròquia, de l’any 1684, tot i que d’estructura renaixentista. És coetani de molts altres de tot Catalunya que la Confraria del Rosari va dedicar a aquesta advocació mariana.
L’estructura del retaule és de tipus matricial, amb cinc columnes d’imatges separades entre elles per columnes salomòniques adornades amb ocells i pàmpols. Al bancal o predel·la es representen misteris de Dolor, amb l’excepció del tema central, l’Adoració dels Mags (aquesta inclusió se suposa que reflectia el paral·lelisme entre el gest d’ofrena dels Reis i la pròpia Confraria, que oferia el retaule a la Mare de Déu). Per sobre del bancal està al primer pis, amb una imatge moderna de la Verge en l’àmbit central. Aquesta imatge substitueix a una que el 1936, durant la guerra civil espanyola, va ser llançada al mar. Als costats de la imatge hi ha quatre escenes que transcriuen els misteris de Goig, i per sobre d’aquestes, quatre medallons amb imatges dels Pares de l’Església sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambròs.
Al segon pis hi ha una imatge central que representa la Coronació de Maria, amb dues imatges a banda i banda representant els misteris de Glòria. A la part més alta del retaule, l’àtic, se situa el Calvari, flanquejat a les bandes per dues imatges: una de la Mare de Déu, al costat de l’Evangeli i l’altra, al costat de l’Epístola, de l’arcàngel sant Gabriel, il·lustrant les dues imatges l’escena de l’Anunciació.
La manufactura del retaule evidència diverses mans, unes més destres que unes altres. Això vindria donat perquè la feina del retaule es va encarregar a un taller d’escultura, amb els mestres fent el pla general i executant les seves imatges més compromeses, i el taller va dur a terme les figures i ornaments secundaris.
Retaule de Sant Elm
Construït en 1688, està atribuït a l’escultor barceloní Jaume Tremulles, autor de treballs similars. En l’actualitat el retaule està bastant canviat respecte a la disposició primitiva, atès que falten les escultures dels sants Gregori, Jeroni, Agustí i Ambrosio, Pares de l’Església, i que la imatge de Sant Telmo també és de confecció moderna. Aquest retaule és una mostra de l’interès barroc per executar conjunts de molt dinàmics, amb molt moviment. Reflecteix la vinculació amb el mar de Sant Elm, patró dels mariners, el retaule està decorat amb gran quantitat d’elements com peixos, àngels cavalcant monstres marins, formes vegetals marines i altres similars. A la predel·la o bancal, el tema central és la consagració episcopal de Sant Elm, flanquejada per dues imatges representant el principal temor dels mariners: vaixells a la deriva per una tempesta a la dreta i un naufragi a l’esquerra amb la figura de Sant Telmo com de navegants.
El retaule està molt ben policromia, obra de l’daurador vilafranquí Francesc Cervera, com ho certifica el contracte que aquest va signar el 29 de juny de 1691 amb els administradors de la Confraria de Sant Elm per realitzar-ho abans de la Pasqua següent.
Vista del lateral nord.
Retaule de la Verge dels Dolors
Està dedicat a tres advocacions alhora: la Mare de Déu dels Dolors, el Sant Sepulcre i Sant Francesc de Paula. Com ho testifica un document de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, la Universitat de Sitges va signar el 3 de maig de 1699 un contracte amb l’escultor Joan Roig i Gurri per realitzar un retaule per a la capella dels Dolors, que «necessàriament havia d’incloure la imatge del Sant Sepulcre ». El pagament de 500 lliures va procedir del dret de la sal i d’una aportació de Joan Llopis, sacerdot i rector del Vendrell, que va posar per condició que una part del retaule també havia d’estar dedicada a sant Francesc. Els treballs d’estofat i daurat van ser obra de Joan Muxí.
El retaule està presidit per una imatge de la Verge, a l’espai central, per sobre del Sant Sepulcre emplaçat sobre l’altar. Als costats de la Mare de Déu es troben quatre talles en alt relleu molt expressives mostrant moments dolorosos de la seva vida: l’anunci de Simeó, Jesús perdut i trobat entre els doctors, la fugida d’Egipte i Jesús camí del Calvari. Flanquejant la imatge superior central de sant Francesc de Paula es troben dos relleus que representen episodis de la seva vida. El 21 de juliol de 1936 va ser destruïda la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, que es va substituir el 1948 per la figura actual, una Pietat, obra de l’escultor de Sitges Pere Jou, i el 1946 es va encarregar un nou Sepulcre, que va reemplaçar el llançat al mar durant la guerra civil, i utilitzant el cap original del Crist, que es va poder recuperar del mar.
Altres retaules
El retaule de la Immaculada Concepció. Datat en 1694, es diferencia de retaules com el del Rosari, per una estructura reticulada i la imatge central té més de la meitat de l’amplada total del retaule, dominant completament la visió de l’espectador. La imatge de la Immaculada i els àngels que formen la peanya són recents, posteriors a la guerra civil.
El retaule de la Mare de Déu del Remei, del 1695, possiblement és del mateix taller que el retaule de Sant Elm, encara que els treballs per daurar-lo es van estendre fins a disset anys després, com a mínim. La imatgeria del retaule ha estat força modificada modernament. Estava dedicat a dos advocacions, que ocupaven els dos llocs centrals, la Verge al pis inferior, sant Magí al pis superior. En l’actualitat, la Mare de Déu del Remei ocupa la fornícula central superior, mentre que sant Josep ocupa el lloc d’honor inferior. La imatge de sant Magí ha passat als laterals, amb altres figures de santa Isabel, santa Teresa, sant Joan Baptista, sant Isidre i sant Sebastià.
El retaule de sant Pere. La devoció a aquest sant ve de temps llunyans, Bernat de Fonollar va llegar el 9 de juny de 1326 un benefici que determinava que a l’altar de sant Pere se celebrés missa diària en record d’ell i la seva família; la dotació procedia d’un rèdit sobre el castell de Campdàsens. Part del retaule actual és del segle XVII (les dues fornícules laterals del pis mitjà i la predel·la, formada per tres relleus), i la resta és de 1839, quan es va afegir les imatges que faltaven al conjunt. La part més interessant és la del bancal, que escenifica tres moments de la vida del sant.
El retaule de Sant Raimon de Penyafort està compost per una amalgama de peces del segle XVII i altres molt posteriors, es va compondre en els anys 80 del segle passat com a estructura pròpia.
L’òrgan
Vista de l’òrgan.
L’òrgan barroc de l’església parroquial se situa en el costat dret de l’església (mirant a l’altar), en la meitat de la nau, adossat a la galeria que corre al llarg d’aquesta. Ha estat estudiat modernament per l’escriptora Vinyet Panyella, i les seves investigacions han permès datar en la dècada de 1690, quan es registren diversos documents per fer-ho. Primer es va acordar amb l’organista Bartomeu Triay, trinitari, la construcció de l’òrgan. Posteriorment, el 5 d’octubre de de 1695, la Universitat de Sitges va signar un contracte amb l’escultor Joan Roig i Gurri perquè s’encarregués de la caixa de l’òrgan. Dos anys més tard es va encarregar a Sebastià Font que pintés les portes de la caixa, que es van dedicar als patrons de Sitges, Sant Bartomeu i Santa Tecla. Al maig de 1699 es va considerar l’òrgan totalment acabat.
L’instrument és del model conegut com “de cadira”, amb un òrgan petit situat per sota del gran. A banda i banda de la cadira, dues baranes mostren les imatges dels apòstols, amb les cares mirant cap avall, com encoratjant als fidels a participació, i en ambdós costats de la caixa hi ha les escultures de quatre àngels músics. La part més elevada de l’òrgan està constituïda per un fris i una cornisa, amb dos àngels que sostenen un medalló amb l’escut de Sitges, que subjecta al seu torn una imatge de la Immaculada Concepció. La part inferior de la base de l’òrgan està formada com un sostre de quarterons, amb un estel en posició central.
S’encarrega de la conservació de l’instrument, alhora que organitza concerts per promoure-ho, l’Associació d’Amics de l’Orgue de Sitges, una entitat fundada el 1985 pel pianista, organista i compositor Josep Pagès i Busom (1946-2001).
Horari de misses i contacte
Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla
Rector:
Mn. Josep Pausas Mas, rector
Mn. Josep Ramon Ruiz Ramon, vicari
Adreça:
Pl. Ajuntament, 20
08870 – Sitges
Telèfon:
93 894 03 74
Correu electrònic:
santbartomeu722@bisbatsantfeliu.cat
Horari de misses:
Feiners: 19.30h
Vigílies: 19.30h
Festius: 09.00h, 11.00h (Cs), 12.00h, 19.30h
Estiu:
Feiners: 19.30h
Vigílies: 20.00h
Festius: 09.00h, 11.30h, 19.00h (Cs), 20.00h
Horari de despatx:
Dimarts i dissabtes de 11.00h a 13.00h
Dijous de 20.00h a 21.00h (excepte vigílies i festius)
Ubicació
