Sitges és una localitat i un municipi espanyol de la província de Barcelona en la comunitat autònoma de Catalunya, pertanyent a la comarca del Garraf. La localitat està situada a la costa mediterrània a 36 km al sud de la capital provincial, Barcelona. La seva població el 2011 va ser de 28.617 habitants (INE).

Les referències als primers habitants de Sitges (literalment “Sitges” en castellà) es remunta a abans del neolític i en èpoques més modernes està documentat un assentament ibèric sobre el segle IV a. C.. A més, hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l’ermita del Vinyet. Unida al d’Olèrdola romana, el port de la Blanca Subur va servir d’intercanvi entre els productes del Penedès i d’altres indrets de la Mediterrània romana.

A l’edat mitjana es va aixecar el castell, situat sobre del turó de la Punta, on avui en dia esta l’Ajuntament (construït el 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que posteriorment el va cedir al comte Mir Geribert (1041 ). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (van adoptar el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada l’any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que va ser senyor des de 1306 fins 1326. Després de la mort de la seva segona dona, Blanca d’Abella, Sitges per decisió successòria va passar a la Pia Almoina de Barcelona, institució eclesiàstica que assistia als pobres, en les mans va estar fins a 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la seva tomba i la de la seva dona estan a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels habitants d’aquests segles s’organitza al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l’actual carrer Major. Es coneix també de tres torres situades a diferents punts del poble, van ser aixecades l’any 1303. També cal destacar el palau del Rei Moro, del segle XIV.

Al segle XVIII, molts sitgetans van establir colònies a la costa occidental del Golf de Cadis amb motiu de les millors condicions de pesca de la zona i com a solució més propera al comerç amb Amèrica. Amb el temps els pescadors de Sitges van contribuir, al costat d’altres (fonamentalment de Mataró i Canet de Mar), a la fundació de l’actual Illa Cristina, com encara avui testifiquen paraules catalanes del seu vocabulari i els cognoms catalans dels seus descendents (Miravent, Giralt, Cabot, entre d’altres).

La principal activitat econòmica de la vila era el cultiu i la vinya, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el margalló, símbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca del Penedès va demanar una autorització per tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Penedès.

Durant l’Edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) es va afanyar per lliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L’any 1814 Sitges s’alliberà definitivament i s’incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que van succeir. L’activitat econòmica va continuar sent la pagesia, la pesca i l’activitat portuària que va créixer a partir del segle XVIII quan Catalunya va obtenir el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del segle XVIII (1779) fins a principis del segle XIX es va establir un constant comerç amb les colònies americanes.

Té una gran infraestructura turística, amb equipaments i tres ports esportius, (Port de Ginesta, Garraf i Aiguadolç) és la vila amb més ports esportius d’Espanya.