L’exposició ‘Nunca se “save”, descobrint un arxiu’ presenta la riquesa del fons familiar Buckley-Planas per reivindicar la preservació dels documents i el material fotogràfic

0
100

L’exposició ‘Nunca se “save”, descobrint un arxiu’ presenta la riquesa del fons familiar  Buckley-Planas per reivindicar la preservació dels documents i el material fotogràfic

Exposició Nunca se save. La mostra, inclosa en el marc de la programació de la Pregonera 2021, es pot visitar fins al 28 de febrer a la planta baixa del Miramar-Centre Cultural.

L’Associació FeMemòria i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges organitzen aquesta exposició que posa en valor tant el vessant més personal del periodista anglès Henry Buckley, casat amb la sitgetana Maria Planas, com també el treball des de fa gairebé dues dècades de Patricia Buckley, néta del corresponsal de guerra, per organitzar, catalogar i digitalitzar l’arxiu familiar.

L’exposició ‘Nunca se “save”, descobrint un arxiu obre portes al públic aquest divendres a la planta baixa del Miramar-Centre Cultural

i estrena la programació a les sales expositives en el marc de la programació de La Pregonera 2021. Prèviament i per presentar oficialment aquesta mostra s’ha realitzat als mitjans de comunicació una visita de la mà del regidor de Cultura, Xavier Salmerón, i les integrants de l’Associació FeMemòria i comissàries de la mostra: Patricia Buckley, Anna Nicolau i Judit Porta. 

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, destaca que

“s’ha programat aquesta exposició amb dos objectius principals: donar a conèixer i donar suport aquesta nova associació creada a Sitges. Amb uns objectius fundacionals molt marcats i que compartim clarament, així com recordar la figura i la tasca divulgativa de Henry Buckey, fotoperiodista lligat al municipi”. 

L’exposició Nunca se save Organitzada per l’Associació FeMemòria i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges,

la mostra pretén posar en valor tant l’arxiu familiar i l’obra del periodista de guerra britànic Henry Buckley, casat amb la sitgetana Maria Planas Planas i Izàbal. Com el procés de construcció d’un arxiu familiar que transcendeix l’àmbit privat. Aquesta doble experiència és fruit del procés que la néta del corresponsal de guerra i membre de l’Associació FeMemòria. Patricia Buckley va tenir quan va descobrir l’any 2004 un armari ple de capses i àlbums de fotografies. I de documents d’una història no viscuda, però tantes vegades sentida dins les parets de la casa familiar. Des d’aleshores, Patricia Buckley va tenir el desig d’endreçar, identificar i construir amb els propis sentits aquell relat.

Per a Patricia Buckley, “el procés d’ordenar i explorar l’arxiu dels nostres avantpassats ens permet conèixer-nos a nosaltres

i explicar com hem arribat  fins aquí”. La mostra posa en valor la riquesa de l’arxiu familiar Buckley-Planas i, alhora, dóna visibilitat als arxius familiars en general. Com a font de riquesa important. Segons Patricia Buckley “tot i que és un llegat, els arxius estan vius i és important que surtin a la llum perquè ens poden ajudar a entendre d’on venim i qui som. Al mateix temps, també evidencien, a la pràctica o de manera gràfica, les múltiples característiques de l’arxiu així com els usos i el potencial que té per a la recerca”.

La presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella, que ha assistit a la visita,

ha destacat tant la feina de Patricia Buckley com d’Anna Nicolau i Judit Porta perquè “han recuperat un llegat, que anava més enllà d’uns records familiars”. I també ha afegit: “qui ens havia de dir que en ple segle XXI sortirien aquests testimonis de la feina de Henry Buckley, a l’Espanya en guerra, a Europa en guerra i a l’inici de la guerra freda amb uns testimonis tant espectaculars com els que es veuen a la mostra”.  

La gestora documental, arxivera i membre de l’Associació FeMemòria, Anna Nicolau, destaca

“la importància de testimonis del passat vinculat al present ens pot servir per a entendre el concepte de “memòria viva”. La contextualització i l’origen dels arxius són una bona manera d’explicar un temps en un espai; és a dir, l’estudi de casos contribueix a confeccionar la Memòria Col·lectiva”.

El títol de l’exposició Nunca se save està extret d’una frase que el periodidsta Henry Buckley escriu

en una de les cartes a la seva dona, Maria Planas. En què fa un joc de paraules entre el verb ‘saber’ i el verb ‘save’ guardar / estar “a salvo”, fora de perill. Segons Patricia Buckley “en moments de guerra, la incertesa i la fragilitat regnen. I és per aquesta raó que, quan el periodista veu aquesta frase escrita en una paret “al marge d’una carretera” a Terol. Té molt de sentit per a ell. La memòria, d’alguna manera, també juga amb aquests dos verbs. Mai saps si els records propis o aliens són fidels als fets o es metamorfosen. I construeixen una nova realitat. A més, vivim una realitat també de incertesa i fragilitat vital on el Nunca se “save” també té molt de sentit. Des de la reconstrucció dels nostres arxius o memòries, es pot donar sentit a aquest delicat present que estem vivint”.

L’exposicióNunca se save es divideix en dos espais:

al primer es pot veure una exhibició fotogràfica, que permet conèixer més a fons el treball del corresponsal de guerra anglès, Henry Buckley (Mancehester, 1904-Sitges, 1972), que va documentar junt amb Robert Capa i Ernest Hemingway els fets més rellevants de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Alhora, la mostra també descobreix el vessant més personal del periodista anglès. I la família que va formar l’any 1938 quan es va casar amb la sitgetana Maria Planas (viatges, trobades familiars, amics, …).

El segon espai és més vivencial i es mostra com la seva néta, Patricia Buckley, ha treballat des de fa quasi dues dècades per organitzar, catalogar i digitalitzar l’arxiu familiar que consta de més de 2.000 documents. Que daten des de 1822. En aquest segon espai es pot intuir les motivacions personals que han empès Patricia Buckley a conservar aquest llegat familiar d’interès històric i social, tan útil per reconstruir la memòria històrica.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de febrer a la planta baixa del Miramar- Centre Cultural, també es completa amb contingut audiovisual.  

L’associació FeMemòria        

Aquesta exposició és el primer projecte públic de l’associació cultural FeMemòria. Que neix el juny de 2020 amb la voluntat de donar valor als arxius des de perspectives diferents: la reconstrucció de la memòria, la gestió i la conservació dels fons documentals i la dinamització social dels arxius.

L’Associació FeMemòria és una associació cultural amb seu a Sitges que està integrada per la psicòloga Patricia Buckley; la gestora documental i arxivera, Anna Nicolau i per la gestora cultural i periodista, Judit Porta. Entre els objectius de l’entitat hi ha aproximar-se al territori i fer projectes que sumin socialment. En aquest sentit, el projecte FeMemòria pretén donar suport a projectes vinculats a la gestió del patrimoni bibliogràfic i documental com a actiu social.