Nits de la Lluna Plena Sitges 2022
El proper 1 d’Octubre a les 21h tindrà lloc la cursa Nits de la Lluna Plena Sitges 2022 que ja arriba a la seva 10a Edició
Si vols participar pots fer-ho a través d’aquest enllaç 10a Cursa de la Lluna Plena Solidària a Sitges 2022 (nitsdelallunaplenasitges.com)
Aquesta Nit de la Lluna Plena Solidària estarà limitada a 2000 participants. Inscriu-te abans no et quedis sense participació!
Tots els diners que es recollin seran donats íntegrament al Laboratori de Recerca del Càncer Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu
,6 Km per gaudir i compartir experiències amb gent com tu, caminant o corrent. Una oportunitat per ajudar a un gran col·lectiu i treballar per la Recerca del Càncer Infantil. El recorregut s’ha reduït i modificat respecte a anys anteriors a causa de les obres.
Si teniu cap dubte o voleu contactar amb els organitzadors podeu fer-ho a l’email lluna@nitsdelallunaplenasitges.com o al telèfon 687 569 446.
Si voleu, cliqueu per veure un vídeo del Dr. Jaume Mora cap del departament d’Oncologia del Hospital de Sant Joan de Deu i cap del laboratori de Recerca del càncer Infantil.
Recollida del dorsal a partir del 22 de setembre.
Com ja sabeu de la primera edició, el motiu d’aquesta Cursa es recollir fons pel Laboratori de Recerca del Càncer Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona.
La història del Pol
Aquesta és la història del Pol, aquell xicot de catorze anys que va voler volar.
A aquella edat tan minsa de la vida, al Pol, el varen diagnosticar un Sarcoma d’Ewing, un tipus de càncer infantil, una rara malaltia. Com diria ell mateix algun cop, mai li va passar pel cap que un nen pogués tenir càncer, a ell li semblava una cosa de gent gran.
En aquella època, el Pol era un noi molt actiu, jugador de bàsquet en el club de la població on vivia, tenia el curs d’entrenador i li agradava navegar en el club de vela del poble.
El Pol volia ser professor d’Educació física.
Però tot sovint la vida castiga en la part més feble i delicada i el tumor que li varen diagnosticar estava allotjat a la pelvis, per la qual cosa el van haver d’operar i extirpar os i múscul d’aquella zona per deixar-lo net de la seva afecció. La malaltia no comptava amb l’optimisme inesgotable del Pol. Malgrat tot, el Pol va continuar jugant a bàsquet, fins i tot coix; va obtenir el títol de monitor de vela lleugera; i va donar classes a nois i noies dels dos esports. A més, va ser campió de Catalunya de bàsquet en la seva categoria.
El Pol no es va arronsar mai. Va haver una època que semblava tot solucionat, però sis anys més tard la malaltia va repetir amb més força i virulència. Malgrat tots els esforços i tractaments realitzats, el Pol no va poder superar el segon assalt que la malaltia li va proporcionar. Va ser llavors quan va decidir posar fi a tots els patiments. Lentament s’allunyà del camp de batalla, dels amics i amants. I posant els peus al caire del penya-segat va fer una petita flexió i amb força va desplegar les ales.
