Primera referència històrica a la xatonada
L’investigador Carles Montserrat va descobrir a l’Arxiu de Sitges la primera al·lusió a una xatonada popular.
L’esdeveniment es va produir el 13 de febrer de 1896 i concregó a il·lustres sitgetans com Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo o Gaietà Boigas i Monravà.

Història

La història del Xató està vinculada amb el vi i el carnaval. La paraula Xató prové del verb aixetonar que significa posar una aixeta (grifo en català). Això és el que es feia a les bótes de vi per poder degustar-després de mesos de conservació, tot un ritual per als vilatans de l’època.
Finalment, els ingredients que configuren el xató recorden als utilitzats a la cuina aràbiga.

Recepta

– Ingredients (4 persones):

Una escarola gran.
100 g de bacallà sense espines.
100 g de tonyina salada sec.
4 anxoves.
150 g d’olives arbequines.
2 tomàquets vermells i amb cos.
Per a la salsa:
2 nyores seques.
2 grans d’all.
10 ametlles torrades.
2 tomàquets madurs.
1 cullerada de pebre vermell.
Sal.
1 1/2 dl d’oli d’oliva.
4 cullerades de vinagre.

Preparació:

1.- Posar durant dues hores, i en aigua freda, les nyores, prèviament desgranades.
2.- Esmicolar la tonyina i el bacallà i posar-los en remull per dessalar.
3.- Treure les espines de les anxoves i fer filets. Després dessalar passant per aigua.
4.- Netejar bé l’escarola i tallar-la en trossos petits.
5.- Posar l’escarola tallada en un bol per amanides, afegir els tomàquets també tallats, les olives, el bacallà ja escorregut, la tonyina. Seguidament adornar amb els filets d’anxova.
6.- Amanir amb la salsa preparada i servir fresc.
Per preparar la salsa:
1.- Passar lleugerament al foc les dents d’all i els tomàquets. Pelar-los.
2.- Picar les ametlles amb el morter fins que quedin molt fines. Després afegiu-hi els alls i els tomàquets, el vinagre i el pebre vermell. Remenar amb suavitat.
3.- Raspar la polpa de les nyores i afegir-la a la salsa. Afegir lentament l’oli.
4.- No oblidar comprovar si està adequadament assaonat