Història del Xató de Sitges

La història del Xató de Sitges està vinculada amb el vi i el carnaval. La paraula Xató prové del verb aixetonar que significa posar una aixeta (grifo en català). Això és el que es feia a les bótes de vi per poder degustar-després de mesos de conservació, tot un ritual per als vilatans de l’època.
Finalment, els ingredients que configuren el xató recorden als utilitzats a la cuina aràbiga.

Primera referència històrica a la xatonada
L’investigador Carles Montserrat va descobrir a l’Arxiu de Sitges la primera al·lusió a una xatonada popular.
L’esdeveniment es va produir el 13 de febrer de 1896 i concregó a il·lustres sitgetans com Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo o Gaietà Boigas i Monravà.

Recepta del Xató de Sitges

Ingredients (4 persones):

Una escarola gran.
100 g de bacallà sense espines.
100 g de tonyina salada sec.
4 anxoves.
150 g d’olives arbequines.

Per a la salsa:

2 nyores seques.
2 grans d’all.
1 anxova
15 ametlles torrades.
Sal.
1 1/2 dl d’oli d’oliva.
4 cullerades de vinagre.

Preparació:

1.- Posar durant dues hores, i en aigua freda, les nyores, prèviament desgranades.
2.- Esmicolar la tonyina i el bacallà i posar-los en remull per dessalar.
3.- Treure les espines de les anxoves i fer filets. Després dessalar passant-los per aigua.
4.- Netejar bé l’escarola i tallar-la en trossos petits.
5.- Posar l’escarola tallada en un bol per amanides,, les olives, el bacallà ja escorregut, la tonyina. Seguidament adornar amb els filets d’anxova.
6.- Amanir amb la salsa preparada i servir-lo fresc.

Per preparar la salsa:

– Picar les ametlles juntament amb l’all i la anxova al morter fins que quedin molt fines.
– Raspar la polpa de les nyores i afegir-la a la salsa. Afegir lentament l’oli i el vinagre.
.- No oblidar comprovar si està adequadament assaonat