Sitges presenta els vuit premiats de la seva 52º edició

0
257

Sitges presenta els vuit premiats de la seva 52º edició

Dins dels premiats de la seva 52º edició del Festival Internacional de cinema fantàstic de Catalunya premia a l’expert en còmic i cinema Luis Gasca

que s’uneix a una llarga llista de figures del món del cinema que seran homenatjades al Festival

El director australià de cinema i televisió, responsable de films emblemàtics del gènere fantàstic com Els Immortals (1996)

o l’adaptació a la gran pantalla de l’heroi del còmic, L’Ombra (1994), rebrà un Premi Màquina del Temps per la seva contribució al gènere fantàstic a Sitges 2019.

Galeria Fotogràfica

Russell Mulcahy, que aquest any també ha estat convidat per formar part del jurat de la Secció Oficial Fantàstic, s’afegeix als ja anunciats Charles Band, Maribel Verdú, Patrick Wilson i Javier Botet.

La llista de premiats d’aquesta edició 52 la completen Sam Neill, amb el Gran Premi Honorífic, Pupi Avati, amb el Premi Nosferatu i Àsia Argento, que rebrà el Premi Mèliés, que atorga la Federació Europea de Festivals de Cinema Fantàstic.

Premiats de la seva 52º edició: Gran Premi Honorífic

Sam Neill
Recollirà el premi el dissabte, 12 d’octubre. (Auditori, 21 h. Gala Cloenda)

La seva carrera com a actor de cinema va començar amb les produccions australianes Gossos de presa (1977) de Roger Donaldson i My Brilliant Career (1979) de Gillian Armstrong.

Aquests títols li van obrir les portes del panorama internacional, treballant en films com La possessió (1981), Un crit en la foscor (1988) i Calma total (1989).

El 1993 va viure sengles fites en la seva trajectòria, protagonitzant El piano, de Jane Campion,

guanyadora de la Palma d’Or a Cannes, i la revolucionària i icònica Parc Juràssic, de Steven Spielberg.

La seva filmografia també inclou títols com L’home que xiuxiuejava als cavalls (1998), de Robert Redford,

Yes (2004), de Sally Potter, Hunt for the Wilderpeople (2016), de Taika Waititi, i les sèries Reilly: As d’espies , Els Tudor i Peaky Blinders.

Al marge de la seva tasca interpretativa, posseeix un celler de vins ecològics i és un activista per la causa mediambiental.

Premiats de la seva 52º edició: Premi Màquina del Temps

Patrick Wilson
Recollirà el premi el dijous, 3 d’octubre. (Auditori, 19 h. Gala Inauguració)

Actor, cantant i productor, ha treballat com a intèrpret al teatre musical i en el cinema, i ha participat en diversos projectes televisius.

Va debutar a Broadway amb The Full Monty (2000),

al cinema amb The Alamo (2004), ia Sitges el vam conèixer pel seu controvertit paper en Hard Candy (2005).

Els seus treballs en el fantàstic l’han portat a participar en Watchmen (2009), Prometheus (2009) o Space Station 76 (2014),

i a ser un rostre habitual del terror contemporani de la mà de James Wan, gràcies a tres de les sagues més reconegudes del gènere:

Insidious, The Conjuring i Annabelle. El 2015, ens va sorprendre amb la seva interpretació d’Arthur O’Dwyer en Bone Tomahawk, i aquest any torna al terror dirigit per Vincenzo Natali en In the Tall Grass.

Charles Band
Recollirà el premi el dissabte, 5 d’octubre. (Auditori, 01h. Marató Midnight

X-Treme – La Nit + Zombie)
Director i productor nord-americà, amb centenars de pel·lícules de terror, ciència ficció, fantasia i comèdia,

rebrà un premi Màquina del Temps per la seva aportació al gènere fantàstic i serà l’encarregat de donar el tret de sortida de la Sitges Zombie Walk.

Un dels productors més prolífics de la Sèrie B de Hollywood durant els anys 80 i 90,

en Brigadoon 2019 es projectaran alguns dels títols més importants de la seva filmografia, tant de productor com de director,

gràcies a la col·laboració del Festival amb Planet Horror, l’única plataforma de cinema de terror a Espanya, produïda per AMC Networks i Redum.

Javier Botet
Recollirà el premi el dilluns, 7 d’octubre. (Auditori, 01h. Projecció de ‘Amic’)

Actor de cinema i televisió, i director i guionista de curtmetratges, la seva carrera cinematogràfica està íntimament lligada a la del gènere fantàstic.

La seva particular complexió física va cridar l’atenció de Brian Yuzna per a un petit paper en Sota aigües tranquil·les (2005),

i poc després va terroritzar al panorama del cinema de terror amb la seva interpretació de la nena de Medeiros en la saga [Rec].

A les seves col·laboracions amb Álex de l’Església i Carlos Vermut al cinema espanyol,

li van seguir algunes de les més importants pel·lícules del fantàstic internacional:

un triple paper en La cimera escarlata (2015) de Guillermo del Toro, el atemoridora humanoide a qui dóna vida a Expedient Warren: El cas Enfield (2016) i la seva aportació a les dues parts d’It.

Maribel Verdú
Recollirà el premi el dilluns, 7 d’octubre. (Auditori, 20.30h. Projecció de ‘L’assassí dels capritxos’)

Actriu de cinema, teatre i televisió, els seus més de trenta anys de trajectòria professional en la indústria cinematogràfica espanyola són testimoni de la història recent del cinema patri.

Va debutar de la mà de Vicente Aranda en la sèrie La petjada del crim, amb qui va tornar a coincidir en Amants (1991), que li va valer la seva primera nominació als Goya.

En els noranta va assentar la seva carrera amb títols com l’oscaritzada Belle Époque (1992), Ous d’or (93), La bona estrella (1997)

o Goya a Bordeus (1999), i, amb l’arribada del nou segle, va fer el pas internacional amb I tu mare també (2001), d’Alfonso Cuarón, i Tetro (2009), de Francis Ford Coppola.

En el gènere fantàstic destaca la seva interpretació de Mercedes a El laberinto del Fauno (2006),

i les seves col·laboracions amb Pablo Berger a Abracadabra (2017) i Blancaneus (2012), pel·lícula aquesta última que li va valer el seu segon Goya.

Premiats de la seva 52º edició: Premi Nosferatu

Pupi Avati
Recollirà el premi el diumenge, 6 d’octubre. (Auditori, 14:15. Projecció de ‘The Nest’)

Nascut a Bolonya, es va introduir al món de l’espectacle com a clarinetista a la Rheno Jazz Band.

El 1968 va dirigir la seva primera pel·lícula, Balsamus, l’uomo di Satana, iniciant una carrera al cinema que l’ha portat a dirigir, produir i escriure més d’una cinquantena de títols.

Va col·laborar amb Pier Paolo Pasolini en el guió de Salò o els 120 dies de Sodoma (1975), ha tocat multitud de gèneres,

del biopic musical -Bix (1991) – a la comèdia romàntica -El cor absent (2003)-,

i ha llegat grans obres del fantàstic italià com La casa dalle finestre che ridono (1976), Zeder (1983) i L’Arcà incantatore (1996).

Ha format part dels jurats de Venècia i Cannes, i la seva trajectòria ha merescut multitud de reconeixements tant a Itàlia com a l’estranger.

Méliès Career Award

Asia Argento
Recollirà el premi el diumenge, 6 d’octubre. (Auditori, 22:45. Projecció de ‘Lux Aeterna’)

Nascuda en una de les famílies més importants del cinema italià, va tenir els seus primers papers davant la càmera en títols com

Zoo (Cristina Comencini, 1988), Palombella rossa (Nanni Moretti, 1989) i L’engendre del diable (Michele Soavi, 1989).

Aquesta última va ser produïda pel seu pare, Dario Argento, que l’ha dirigit en cintes com Trauma (93), La síndrome vaig donar Stendhal (96) o La terza mare (07).

En la seva filmografia també destaquen films com New Rose Hotel (Abel Ferrara, 1998), xXx (Rob Cohen, 2002),

La terra dels morts vivents (George A. Romero, 2005), Boarding Gate (Olivier Assayas, 2007)

i De la guerre (Bertrand Bonello, 2008). Ha dirigit els llargmetratges Scarlet Diva (00), The Heart Is Deceitful Above All Things (04) i incompresa (14), i el 2013 va editar el disc Total Entropy.

En els últims anys, s’ha erigit com una de les veus més fermes en la denúncia dels abusos que les dones pateixen en la indústria del cinema.

Premi Honorífic a tota una carrera

Luis Gasca
Recollirà el premi el divendres, 11 d’octubre. (Prat, 20:45. Projecció de ‘Children of the Sea’)

Advocat, nascut a Sant Sebastià, ha desenvolupat una intensa tasca relacionada amb el cinema i el còmic:

va ser director del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià,
ha publicat estudis pioners sobre el gènere fantàstic com Imatge i ciència-ficció,

Dones fantàstiques, cinema i ciència-ficció, Cinema de terror,

ha comissariat 82 exposicions, va ser director de les editorials Buru Lan i Pala,

i ha col·laborat en revistes de cinema com Fotogramas, Film Ideal i Terror-Fantastic a Espanya,

en Famous Monsters of Filmland als Estats Units i Migdia-Minuit fantastique a França.

Pioner a l’hora d’abordar el còmic com a art i la valoració del cinema fantàstic,

ha participat en la fundació dels festivals de Sitges, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Bordighera, Lucca, Roma, Angoulème i Compiegne.

Els seus fons formen part de Komikiak-Col·lecció Luis Gasca, per a l’estudi de la cultura de masses, situada a Sant Sebastià.