Un document situa el 1727 a Sitges la referència més antiga del ball de bastons al Garraf i el Penedès

0
300

Un document situa el 1727 a Sitges la referència més antiga del ball de bastons al Garraf i el Penedès

Sitges ball de bastons La troballa de l’estudiós de les festes locals, Eduard Tomàs, situa “lo ball de bastons” 124 anys enrere de la referència més reculada coneguda fins ara.

L’anotació, trobada al document en què consten els ingressos i les despeses de l’exercici anual de la confraria de Sant Elm, es converteix en la primera referència documental dels balls populars a Sitges.

El ball de bastons de Sitges posiciona la Festa Major com un referent entre les festes Patrimonials d’Interès Nacional del territori.

Un document del 1727 anomena “lo ball de bastons”, el que situa a la vila la referència més antiga del ball a les comarques del Garraf, el Baix i l’Alt Penedès, al mateix temps que l’anotació es converteix en la primera referència documental dels balls populars a Sitges.

La troballa històrica de l’estudiós local, Eduard Tomàs, situa “lo ball de bastons” 124 anys enrere de la referència més reculada coneguda fins ara, el 1851 per la festivitat del Vinyet.

El regidor de Tradicions i Festes, David Martínez, ha destacat

“el treball de l’Eduard Tomàs, perquè permet redescobrir fragments festius del folklore local i enriquir el nostre patrimoni amb noves aportacions que consoliden la nostra Festa Major a l’entorn de les Festes Patrimonials d’Interès Nacional.

És una descoberta que arriba en un any excepcional, que ens arrela al passat, ens alegra i ens encoratja a seguir preservant el nostre llegat festamajorenc”.

L’anotació històrica, “Item per lo ball de bastons, 7 lliures”, es troba en una anotació dels ingressos i despeses de l’exercici anual 1727-1728 de la Confraria de Sant Elm, la més preponderant econòmicament i que agrupava els mariners sitgetans.

Les confraries de la vila celebraven les seves festes amb oficis i processons, la de Sant Elm ho feia el 2 de juny, diada de Sant Erasme (Elm), patró dels navegants catalans, i també per Sant Pere Màrtir, el 29 d’abril.

Com afirma Eduard Tomàs, “les celebracions que feia la confraria eren amb importants despeses pels músics, pels oficis –enramant els altars amb ginesta i rams-, per pólvora i amb menjar i beguda com crespells, malvasia o aiguardent”.

Les teories que assenyalen l’origen del ball de bastons són diverses: s’apunta la seva procedència dels ritus agraris, així com a una evolució del ball d’espases.

Al Corpus de 1620 a Barcelona ja es documenta i, anys més tard, el 1633, a Tarragona; a partir d’aquí les referències són diverses al territori català.

A Vilafranca i a Vilanova la referència més antiga és del 1771, el que posiciona el ball de bastons a Sitges com el de primera referència, el 1727.

Els balls populars o la imatgeria festiva com gegants o dracs no es documenten a Sitges fins el 1814.

La documentació

Les celebracions de Corpus i Festa Major estan documentades a Sitges des del segle XIV.

En canvi, la història de les confraries sitgetanes, encarregades d’organitzar les dues celebracions, no és tan extensa; diferents episodis, com la sortida de la documentació de l’Arxiu Parroquial, on s’havia custodiat fins a finals del s. XVIII o la guerra civil, van fer desaparèixer algunes parts.

Entrat el segle XX, el 1914, arriba a Sitges Mossèn Pau Farret, un jove vicari que comença a endreçar la documentació sitgetana, activitat que va continuar després d’incorporar-se com a capellà a la Companyia Transatlàntica.

Josep Soler Tasis li feia arribar la documentació quan desembarcava, i així va publicar diferents entrades a L’Eco de Sitges, a més de realitzar un buidatge d’informació, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Barcelona, com es va descobrir recentment.

L’àmplia documentació, entre altres temàtiques, detalla les 12 confraries sitgetanes, tot i que les anotacions realitzades per Mossèn Pau Farret, “no contemplaven l’estudi de les festes i celebracions sitgetanes”, com afirma Eduard Tomàs.

Cronologia dels Balls Populars i imatgeria festiva documentada a Sitges

AnyIndicació documental
1727Lo ball de bastons
1734Los balls forasters
1814Gegants, drach y balls
1826“Ball del Malcasats”
1843Cinco bailes [populars] de los que en el pais se acostumbran
1845Estrena gegants moros d’en Querol
1847El baile de las Gitanas
1851Festivitat del Vinyet: “Ball de Bastons i Ball d’En Serrallonga”
1853Festivitat del Vinyet: Pastorets i Moixiganga — Festa Major: “Diablos, Bastons, Gitanas, Cercolets, Mogiganga y el de San Bartolomé

Primera documentació del Ball de Bastons per localitats

     AnyPoblacióComarca
     1727Sitges  Garraf
     1733VendrellBaix Penedès
     1770L’Arboç    Baix Penedès
     1771Vilanova i la GeltrúGarraf
     1771Vilafranca del PenedèsAlt Penedès
     1818Sant Quintí de MedionaAlt Penedès